El neurocientífic Greg Gage ha conseguit controlar els moviments del braç d'una altra persona amb el seu pensament. L'experiment és lleugerament senzill i fàcil d'entendre. Consisteix a registrar el senyal del nervi motor de la dona quan dobla el braç i aplicar uns electrodes en el braç del xic que estimulen el mateix nervi. Açò és possible gràcies a que aquest estímul és fàcil de registrar perquè els nervis estan a un nivell prou superficial. Ací deixe el vídeo del experiment que, a pesar d'estar en anglés, val més la pena vore-ho que contar-ho:
Hui a classe continuem amb les presentacions finals sobre els materials. El nostre company , Joan Antoni ens ha fet una presentació de diapositives prèviament el·laborada sobre altres materials , es dir , aquells materials que no són ni ferrosos ni no ferrosos. Alguns d'aquests són: nanomaterials , biomaterials , materials intel·ligents. Hem aprés algunes coses sobre el grafé , un material que no fa molt que s'està investigant i que podria arribar a ser molt útil en automòbils, smartphones , aparells tecnològics i inclús sustituïr a la fibra òptica. Ací us deixe el treball del meu company per si voleu consultar-lo.
Sobre què són realment i com es fabriquen els microxips electrònics, que per cert, abans que es popularitzara el nom "xip", els enginyers electrònics anomenàvem "circuits integrats".
Primer, un viatge a l'interior d'un d'aquests circuits integrats. La primera part del viatge es fa amb una càmera òptica, però a partir d'un moment les coses són tan petites que s'han de vore amb un microscopi electrònic d'escombrat. El xip protagonista és un de principis dels anys 90, per què? Per a que els seus cables i components interns siguen ben grossos i es puguen vore bé i apreciar-ne la complexitat. Els CI actuals són milers de vegades més complexos i milers de vegades més petits, cap el final del vídeo treu un dibuix per a fer-se'n una idea dels actuals.
Ara, en aquesta vídeo-animació podeu vore, molt, molt simplificat, el procés de la creació dins del CI dels seus components: transistors i altres.
En aquest altre vídeo queda millor explicat el procés fotolitogràfic, que és com s'anomena eixe procediment similar en els seus principis a la serigrafia de camisoles.
I en aquest altre vídeo, del programa de TV "How do they do it?" (en alguna cadena espanyola el passen amb el nom "¿Cómo lo hacen?"), teniu explicat la resta del procés: com fan el Silici monocristal·lí, els Wafers, les connexions i l'empaquetat.
Per últim una imatge que he trobat curiosa: el progrés de la miniaturització als CI en un gràfic d'eix logarítmic i la comparació de tamany amb objectes quotidians:
Hui, dia 13/5, hem repassat a classe un exercici el qual Roser havia trobat difícil (El Problema circuits CC 2, on calia calcular les potències subministrades pels generadors i la diferència de potencial entre dos punts A i B)
També hem vist una presentació interactiva on s'apreciaven els diferents tamanys de múltiples cossos, com poden ser òvuls, cromosomes, glòbuls rojos, àtoms... La web en qüestió és aquesta:
Avui, a classe, hem ultimat alguns detalls sobre les exposicions que procedirem a fer la setmana que ve. Aquesta és la distribució dels temes a exposar:
Jordi i Juan: s'encarreguen de la classificació i propietats dels diversos materials.
India i Roser: s'encarreguen dels metalls ferrosos.
Bruno i Andrés: s'encarreguen dels metalls no ferrosos.
Joan Antoni: s'encarrega d'altres materials.
El nostre professor ha estat ajudant a Jordi i Juan que seran els primers en fer l'exposició, mostrant-los algunes característiques que no havien inclòs al treball sobre la polarització (propietat òptica dels materials).
