Una
cel·la solar fotovoltaica consisteix en l'aprofitament de les propietats d'una
unió PN de semiconductors per a convertir l'energia dels fotons de la llum solar en energia elèctrica.
Com que el funcionament bàsic consisteix en que els fotons subministren energia als electrons i alguns d'aquests
per atzar travessaran la junció PN en la direcció correcta, el rendiment és mol baix, de l'ordre d'un 15% com a molt.
Una manera d'incrementar aquest rendiment consisteix en apilar vàries cel·les solars, cadascuna d'elles optimitzades per a aprofitar una certa longitud d'ona (color) de la radiació solar, mireu la figura explicativa:
Una altra manera d'incrementar el rendiment era mitjançant l'ús de lents, espills o altres que concentren la radiació sobre la cel·la:
El que se sol fer és utilitzar una combinació de les dues tècniques per fer panells fotovoltaics el màxim d'eficients. Però apareixia un problema: cal interconnectar elèctricament les diferents capes del panell i en aquesta connexió elèctrica es perdia molta energia degut a diversos efectes que provoquen pèrdues de voltatge i, per tant d'energia.
Ara, uns investigadors de la North Carolina State University, han trobat una manera d'interconnectar les capes que no produeix pèrdues fins i tot si concentrem fins un 70.000 "Sols". La tècnica consisteix en introduir una capa molt fina d'arseniur de gali entre les cel·les apilades:
Article original.
