diumenge, 11 de desembre de 2016

STELLARATOR

STELLARATOR

Un stellarator es un dispositivo utilizado para confinar plasmas calientes mediante campos magnéticos con el objetivo de mantener reacciones de fusión nuclear de forma controlada.

Es uno de los primeros dispositivos de confinamiento magnético diseñados, y fue inventado por Lyman Spitzer en 1950 y construido un año después en lo que más tarde sería el Laboratorio de Princeton de Física de Plasma. Su nombre hace referencia a las estrellas ("stella") y al uso del mismo principio físico que las sustenta para generar energía ("generator").

Pero para que sirve?
Su trabajo es conseguir mucha mas energia que la de muchos generados actuales y no dejar tantos residuos tóxicos, radioactivos

Mi opinión
Yo creo que un mecanismo como este podria ayudar muchísimo tanto a la sociedad como al mundo, ya que se podria dejar de producir energia en mecanismos tan peligrosos como en los que se utilizan en las centrales nucleares y seria un gran avance para la ciencia.

¿Per

dissabte, 10 de desembre de 2016

El Stellarator

El Stellarator és un reactor experimental per a fusió per confinament magnètic.El confinament magnètic consisteix a contenir material en estat de plasma dins d'una botella magnètica, que és un camp magnètic al que li hem donat una forma determinada perquè les partícules positives o negatives que componen el nostre plasma es queden dins d'aquesta botella.
Es obte energia a partir de la fusió.El stellarators es una alternativa als tokamaks per les seus millores com la rendibilitat economica y el seu funcionalitat continua, a mes la seua construcció amplia els coneixements de la fisica actual.

Alguns avantatges que no te el tokamaks son que no presencia de corrent en el plasma provoca que el stellarator siga un reactor comercial y no representa ningun perill,a mes representa un millor configuració  magnètiques y de major control que els tokamaks

Stellarator

Stellarator




‘Stellarator’, el sol artificial que genera energía limpia






Un stellarator es un dispositivo utilizado para confinar plasmas calientes mediante campos magnéticos con el objetivo de mantener reacciones de fusión nuclear de forma controlada. Es uno de los primeros dispositivos de confinamiento magnético diseñados, y fue inventado por Lyman Spitzer en 1950 y construido un año después en lo que más tarde sería el Laboratorio de Princeton de Física de Plasma. Su nombre hace referencia a las estrellas ("stella") y al uso del mismo principio físico que las sustenta para generar energía ("generator").


¿Por qué es un sol artificial?

El desarrollo de este dispositivo se basa en un funcionamiento similar al del sol mediante la fusión de núcleos atómicos. Lleva a cabo el mismo proceso que nuestro sol gracias al logro que ha supuesto recrear el plasma de helio existente dentro del mismo a través de un reactor atómico.

Su forma de rosquilla busca enjaular plasma (gases ionizados) en campos magnéticos a la vez que lo calienta a temperaturas altísimas para que los núcleos de hidrógeno se fusionen.


¿Cómo lo hace?

Stellarator es un anillo de unos dieciséis metros, el más grande jamás contruido, y realiza la fusión nuclear a unos 82 millones de grados centígrados. Conseguirlo requiere calientar átomos de hidrógeno a cerca de 100 millones de grados centrígrados con el objetivo de lograr la fusión de su núcleo.
El calor es el que separa los electrones de los átomos, dejando un plasma de electrones e iones, con lo que los iones viajan a una velocidad suficiente como para fusionarse, superando su repulsión mutua. Sin embargo, a su vez se crea un problema, y es que el gas sea imposible de mantener en un recipiente estándar.

¿Es una energía verde?

La generación de energía nuclear a través de la fusión, sistema del Stellarator, es más segura que la tradicional, centrada en la fisión, que es la que utilizan actualmente las centrales nucleares. Por un lado, no genera desechos radiactivos directos ni exige utilizar combustible no renovable, como el contaminante uranio.














divendres, 9 de desembre de 2016

Stellarator

STELLARATOR


L'stellarator és un reactor experimental per fusió per confinament magnètic. El camp magnetic que ha de confinar el plasma requereix una component toroidal i una altra poloïdal per a evitar els efectes de deriva magnètica, que apareixen principalment per l'existència d'un gradient transversal de camp magnètic i per la curvatura de les línies de camp



Ara mateix Alemania s'ha posat davant de molts països fent el primer reactori viable per a la producció d'energia a gran escala. El seu reactor tipo stellarator es diu Wedelstien 7- que ha sigut capaç de crear un nuvol de plasma durant una fracció de segon.

Encara que tot açò sembla fàcil de fer, és justament tot el contrari ja qué primer s'ha  tingut que construir i una volta que està  construït tenen que fer moltes proves de seguritat perque quant el reactor esta actiu la temperatura que arriba alinterior es de molts millos de graus.

Jo crec que aquest projecte encara deuria de millorar-se molt i se que en menys de 50 anys aquest tipus de reactors de fusió seran completament viables i renovables.

Fonts de energia

Mind Map created by Rafael Marti Mico with GoConqr

dilluns, 5 de desembre de 2016

Stellarator

Stellarator

Avui vaig a parlar-vós  del Stellarator, un mecanisme  qué te forma de  donut    però que te una utilitat molt important per a la ciència.
Aquest característic invent està ideat a Alemania,específicament en una universitat dedicada a la física plana  i també se està construint.El nom vertader de este mecanisme és el de Wendelstein 7-X. No és el únic reactor que se està fent perqué els francesos. també estan construïnt un altre reactor semblant,inclús els americans

I ara la pregunta del milió:Quina és la finalitat de de  este extravagant mecanisme?
Aquest és el Stellarator

Molt sencill, la finalitat de este mecanisme es produïr moltissíma  més energia que la dels actuals generadors i no produir gens de residus radioactius.
Esta la seua finalitat en poques paraules,pero ara de manera un poc més extensa el Stellarator: és el primer reactor de fusió viable per a la producció d'energia a gran escala. I el disseny de donut  que en realitat es diu  toroidal,és perqué així gràcies  a la forma de les parets  permitix dirigir el plasma hipercalent  en un fluix constant i estable.

Encara que tot açò sembla fàcil de fer, és justament tot el contrari ja qué primer s'ha  tingut que construir i una volta que està  construït tenen que fer moltes proves,ja que eixe tipus de mecanisme no s'encèn enseguida sino que primer té que passar uns anys de prova  i després si tot va bé i no tenen ningún desperfecte entonces ja se podrà anar possant en marxa este mecanisme però per aixó  encara falta uns cuants anys.


Respecte a les meues impressions respecte a este mecanisme jo considere que si els científics aconssegueixen que tot vaja bé este mecanisme, pot produir coses molt bones per a la societat i per al món , peró també per una part  negativa que per a qué este mecanisme substituisca els reactor nuclears actuals(que és lo que se vòl aconsseguir) tardarà uns cuants anys per lo cual encara continuaràn produïnt residus radioactius.Entonces jo diria que s'espabilaren un poc en este camp científic que fa molta falta per  a la societat.

diumenge, 4 de desembre de 2016

ESTAT ACTUAL DEL STELLARATOR

A l'octubre de l'any passat es va donar per conclosa la construcció del Wendelstein 7-X, aquest és un Stellarator que tindrà la capacitat de generar energia a partir de les reaccions de fusió. S'espera que abans del 2025 puga realitzar la seua funció. 

Les últimes noticies diuen que ja s'han realitzat diverses proves i que han resultat perfectes. Més val que facen totes les proves necessàries, ja que la temperatura del seu reactor arribara fins als 100 milions de graus, a més ha costat 1000 milions d'euros. Per tant és important reduir les possibilitats d'error abans de llançament.
Altres notícies, han afirmat la possibilitat que haja pogut ser llançat a finals de novembre, però no han aparegut noves notícies. Així que haurem d'esperar.


Sincerament em costa confiar en aquest projecte, perquè encara que funcionara bé, trobe que l'energia seria insuficient per a substituir-la, i com a conseqüència haurien de construir més i costarien molts diners. Per tant no eixiria rentable. No obstant això, m'agradaria estar equivocada.


Enllaços d'on he tret aquestes informacions:

El reactor de fusión alemán Wendelstein 7-X (stellarator W7-X)
Alemania enciende por primera vez su reactor de fusión experimental de tipo Stellarator
STELLARATOR IS GERMANY’S DEVILISHLY COMPLEX NUCLEAR FUSION

El Stellarator

EL meu opció sobre els comentares de l'article:   El stellarator(stella és estrella) (rator és un generador)



S'assemblen que estan parlat sobre el stellarator per saber com funciona així, desavantatges i la gent que que han comentat aquest article de la ciència, no volen que el stellerator pateixi les problemes.Però alguns que han parlat que fan servir per a la pelicula, la fusió de nuclear i també la fisio


Com funciona el stellarator?

Oposar-se a l'energia nuclear de fissió és raonablement lògic, sobretot si considerem que els seus riscos han estat àmpliament exposats a través dels mitjans de comunicació, que complint per descomptat amb la seva obligació, remarcaven els riscos associats al procés operatiu i la seqüela que suposa l'herència de les cendres radioactives, de llarga i perillosa vida.

Com és natural, l'ocurrència de sinistres, que encara que no han estat nombrosos, haver-los n'hi ha hagut, magnificava en el sentir de l'opinió pública el perill que suposava tenir a prop un "reactor nuclear de fissió" (on es trenquen els nuclis atòmics) .

Però poc o res de tot això podria dir-se d'un "reactor nuclear de fusió" (on s'uneixen els nuclis atòmics); de manera que dir que no a l'energia nuclear de fusió, alhora que es dóna la benvinguda a l'energia solar, no té cap sentit, tenint en compte que el propi Sol és un enorme reactor nuclear de fusió.

La fusió nuclear és el procés mitjançant el qual els nuclis lleugers es fusionen per formar nuclis més pesants. Aquest és el procés que genera l'energia del Sol i de les estrelles. Des que la ciència es va adonar per primera vegada, als anys vint del segle passat, de quin era el veritable origen de la quantitat ingent d'energia que radiava el Sol, ha estat un somni de la humanitat aprendre a controlar aquesta font d'energia a la Terra.

dimecres, 28 de setembre de 2016

Mind map de les magnituds, mesures i unitats per Carles Landete

Mind Map created by Carles Landete Navarro with GoConqr

Magnitud,mesura i unitat de mesura

Mapa Mental creado con GoConqr por Andrei Pohrib

MAGNITUDS




 MAGNITUDS I UNITATS DE MESURA

Aquest és el meu primer treball amb GoConqr, el qual tracta de les magnituds i les unitats de mesura.
Dins de cada unitat de mesura, en el la fulleta que ix al costat superior dret, està explicat que és cada cosa(per a voreu tens que pausaro primer). He adjuntat una taula amb els sistema internacional, el CGS i el angles.


Mind Map created by Salvador AuniÓn Borr�s with GoConqr

Magnituds,unitats i mesures

Mapa Mental creado con GoConqr por Javier Furió García

Magnituds, Mesures i Unitats w/Daniel Olar

Mind Map created by Daniel Olar with GoConqr

Magnitud,mesures i unitats

Mind Map created by Anthony steven Solorzano Macias with GoConqr

divendres, 11 de març de 2016

FOTÒMETRE



L’objectiu d’aquesta activitat feta a classe era utilitzar la placa Arduino per a crear un Fotòmetre amb LEDs utilitzant una protoboard, una LDR, LEDs i resistències. Un fotòmetre s’utilitza per a medir la intensitat de llum. Depenent de la llum que li arribe a  s’encendran més leds o menys. Funciona gràcies a una  LDR que rep la llum.


Aci es veu el programa fet amb fritzing:


dijous, 10 de març de 2016

FOTÒMETRE



FOTÒMETRE


A classe hem programat l'arduino per a que, connecta t a una protoboard, encenga sis leds segons la llum que rep. Aquesta llum està medida per un LDR, quan més llum percibix més leds encen, i quan menys llum rep més leds apaga. Ací estàn el programa i la protoboard que hem fet:








fotometre

si fas sombra fa mes llum que quan no fas sombra,hi ha 6 leds posats en la placa board i funciona amb un arduino

dimecres, 9 de març de 2016

Fotòmetre





El día 8 de febrero en clase de tecnología industrial programamos en fritzing un fotometro. El programa consiste  en que cuando mas intensa sea la luz,
mas leds se encienden y cuando menos intensidad lumínica haya menos leds se encienden.

dimecres, 17 de febrer de 2016

Fotometro en Fritzing

El pasado 8 de febrero en clase de tecnología industrial programamos en fritzing un fotometro, el programa consiste  en que cundo mas intensa sea la luz mas leds se encienden y cuando menos intensidad lumínica haya menos leds se encienden. Aquí esta el vídeo de su funcionamiento. 

dilluns, 15 de febrer de 2016

Fotòmetre en Fritzing

El programa funciona de una manera que quan li poses llum ( natural o artificial ) s'encén els lleds  i quan apagues la llum s'apaguen ells lleds.



I el video del seu funcionament
               

dilluns, 11 de gener de 2016

Turbines hidràuliques

Turbines Hidrauliques


Les turbines hidràuliques son turbomàquines ( maquines que el seu element principal es un rotor giratori a traves del cual passa un fluid  de forma continua) motores hidrauliques, que aprofiten l'energia d'un fluid que passa a traves d'ella per a produir un moviment que, transferit per mitjà d'un eix mou un generador per a transformar l'energia mecanica en electrica.

Tipu de turbines


Turbina Kaplan: són turbines axials, que tenen la particularitat de poder variar l'angle de les seues pales durant el seu funcionament. Estan dissenyades per a treballar amb salts d'aigua xicotets i amb grans cabals.
 
 
 
Turbina Pelton: Són turbines de flux transversal, i d'admissió parcial. Directament de l'evolució dels antics molins d'aigua, i en compte de comptar amb àleps o pales es diu que té culleres. Estan dissenyades per a treballar amb salts d'aigua molt grans, però amb cabals xicotets.
 
 
 
Turbina Francis: Són turbines de flux mixt i de reacció. Hi ha alguns dissenys complexos que són capaços de variar l'angle dels seus àleps durant el seu funcionament. Estan dissenyades per a treballar amb salts d'aigua mitjans i cabal mitjans.