dijous, 15 de març de 2018

Reactor Experimental Termonuclear Internacional (ITER)


International Thermonuclear Experimental Reactor (ITER)

El ITER, (Reactor Experimental Termonuclear Internacional) és un projecte que tracta de
construir al sud de França, mes concretament a Cadarache, el Tokamak (aparell l'objectiu del qual
és obtenir la fusió de les partícules del plasma, que generaria grans quantitats d'energia) mes 
gran del món, aquest projecte compta amb el suport de 35 països i esta dissenyat per a demostrar la
viabilitat de la fusió com a font de energia neta a gran escala.
(Tokamak)


El tokamak de ITER te un volum de plasma 10 vegades superior al dispositiu mes gran que hi ha en funcionament actualment.
L'ITER està específicament dissenyat per a: 
  • Desenvolupar una potència de 500MW: El rècord mundial d'energia de fusió actualment correspon al Tokamak europeu JET. En 1997, JET va produir 16 MW d'energia de fusió. ITER està dissenyat per produir 500 MW.
  • Demostrar la operació integrada de tecnologies per a una central de fusió: Els científics podran estudiar el plasma en condiciones similars a les que s'esperen de una central nuclear futura.
  • Aconseguir plasma de deuteri i triti on la reacció sigui perllongada mitjançant escalfament intern.
  • Fer proves per a la producció de triti.
  • Demostrar la seguretat de les característiques d'un dispositiu de fusió.

dimarts, 13 de març de 2018

Reactor RMBK


Reactor RMBK.


Un reactor de gran potència a tubs de força, o RBMK (del rus Реактор Большой Мощности Канальный, que sona Reaktor Bol'shoy Moshchnosti Kanal'nyy) és un reactor nuclear de tecnologia soviètica que fa servir barres de grafit com a moderador de neutrons però, a diferència dels reactors de gas, està refrigerat per aigua normal (H2O) escalfada a 290°C
Es fan servir per a produir plutoni a centrals nuclears o per a generar electricitat.
Els RBMK actuals fan servir com a combustible nuclear barres de tres metres i mig de llarg d'òxid d'urani (UO) natural o molt lleugerament enriquit (d'1,8% a 2,4%), que resulta més barat i més segur que l'urani més enriquit, que és més radioactiu. Aquests reactors generen com a residu plutoni, que es pot aprofitar per a l'armament nuclear o bé per a fer combustible MOX (Mixed Oxide Fuel ) que és un combustible nuclear per a centrals nuclears que es fa amb un 7% de plutoni, en forma de diòxid de plutoni (PuO₂), i un 93% d'urani empobrit, en forma de diòxid d'urani (UO2). A Europa hi ha trenta reactors nuclears tèrmics que funcionen amb MOX.


El disseny d'aquest tipus de reactors es va veure molt fortament modificat com a conseqüència de l'accident nuclear civil a Txernòbil. que fou central nuclear amb reactors moderats per grafit i refrigerats per aigua lleugera de tipus RBMK.

Com a conseqüència de l'accident nombrosos reactors es van tancar a tot el món,Els reactors RBMK que operen actualment són diferents dels construïts als anys 70 i 80 per a Txernòbil. Es consideren del mateix tipus perquè encara moderen amb grafit, tot i que amb molta més seguretat

dilluns, 12 de març de 2018

Tipus de reactors nuclears de potència

Tipus de reactors nuclears de potència

Els dos principals reactors nuclears de potència utilitzats són el reactor d'aigua a pressió i el reactor d'aigua en ebullició. No obstant això existeixen altres tipus que també descriurem.

Reactor d'aigua a pressió (PWR)

El reactor d'aigua a pressió és el reactor nuclear més utilitzat al món. S'ha desenvolupat principalment als Estats Units, RF Alemanya, França i Japó.
Resultat d'imatges de reactor pwr
Aquest reactor nuclear utilitza urani enriquit en forma d'òxid com a combustible nuclear.

El moderador i el refrigerant utilitzats poden ser aigua o grafit.
L'energia generada pel nucli del reactor és transportada mitjançant l'aigua de refrigeració que circula a gran pressió fins a un intercanviador de calor. El reactor es basa en el principi que l'aigua sotmesa a grans pressions pot evaporar-se sense arribar al punt d'ebullició, és a dir, a temperatures majors de 100°C. En l'intercanviador el vapor es refreda i es condensa, i torna al reactor en estat líquid. En l'intercanvi hi ha traspàs de calor a un circuit secundari d'aigua. L'aigua del circuit secundari, producte de la calor, produeix vapor, que s'introdueix en una turbina que acciona un generador elèctric.

Reactor d'aigua en ebullició (BWR)

El reactor d'aigua en ebullició, també s'utilitza amb freqüència. Tecnològicament ha estat desenvolupat principalment, als Estats Units, Suècia i la RF Alemanya.
Resultat d'imatges de reactor bwrEn aquest reactor, l'aigua s'utilitza com a refrigerant i moderador.
El combustible nuclear és urani enriquit en forma d'òxid ja que facilita la generació de fissions nuclears.
L'energia tèrmica generada per la reaccions en cadena s'utilitza per fer bullir l'aigua. El vapor produït s'introdueix en una turbina que acciona un generador elèctric. El vapor que surt de la turbina passa per un condensador, on és transformat novament en aigua líquida. Posteriorment torna al reactor després de ser impulsada per un bomba adequada.

Reactor d'urani natural, gas i grafit (GCR)

Resultat d'imatges de reactor gcrAquest tipus de reactor nuclear utilitza urani natural en forma de metall com a combustible nuclear. El combustible s'introdueix en tubs d'un aliatge de magnesi anomenat Magnox.
El moderador utilitzat és el grafit i el refrigerador és gas, anhídrid carbònic.
La tecnologia d'aquest tipus de reactor, ha estat desenvolupada principalment a França i el Regne Unit.

Resultat d'imatges de reactor agrReactor avançat de gas (AGR)

Ha estat desenvolupat al Regne Unit a partir del reactor nuclear d'urani natural-grafit-gas.
Les principals novetats són que el combustible nuclear, en forma d'òxid d'urani enriquit, està introduït en tubs d'acer inoxidable i que el vas, de formigó pre-tensat, conté els canviadors de calor al seu interior.


Reactor refrigerat per gas a temperatura elevada (HTGCR)

Resultat d'imatges de reactor htgcrAquest reactor nuclear és una evolució dels reactors nuclears refrigerats per gas. Desenvolupat a la R.F. Alemanya, al Regne Unit i als Estats Units.
Les diferències amb l'anterior són principalment tres:
  • Se substitueix l'heli per l'anhídrid carbònic com a refrigerant.
  • S'utilitza combustible ceràmic en comptes de combustible metàl·lic.
  • Les temperatures del gas amb el qual treballa són molt més elevades.

Reactor d'aigua pesada (HWR)

Resultat d'imatges de reactor hwrAquest tipus de reactor nuclear ha estat desenvolupat principalment al Canadà.
El combustible nuclear utilitzat és l'urani natural, en forma d'òxid, que s'introdueix en tubs de zirconi aliat.
La seva principal característica és l'ús d'aigua pesada com a moderador i refrigerant.
En el seu disseny més habitual, els tubs del combustible nuclear s'introdueixen en un vas que conté el moderador. El refrigerant es manté a pressió per mantenir el seu estat líquid. El vapores produeix en uns canviadors de calor pels que circula l'aigua lleugera.

Reactor reproductor ràpid (FBR)

D'aquest tipus n'hi ha diversos dissenys, sent el rus i el francès els que es troben més avançats.
Resultat d'imatges de reactor fbrLa principal característica dels reactors ràpids és que no utilitzen moderador i que, per tant, la majoria de les fissions es produeixen per neutrons ràpids.
El nucli del reactor consta d'una zona fissionable, envoltada d'una zona fèrtil en la cual l'urani natural es transforma en plutoni. També pot utilitzar-se el cicle urani 233-tori.
El refrigerant és sodi líquid, el vapor es produeix en intercanviadors de calor. El seu nom de "reproductor" es deu al fet que a la zona fèrtil es produeix major quantitat de material físsil que la que consum

dimecres, 7 de març de 2018

Noves tecnologies a les centrals termiques






Gassificació



Es el procediment de conversio d'un combustible fossil a un gas combustible per combinacio parcial del carboni amb l'oxigen, amb la qual cosa s'obté una mescla gasosa rica en monòxid de carboni capaç de recombinar-se amb més oxigen i produir, així, una nova combustió.




La pèrdua de calor que s’esdevé en la formació del monòxid és compensada pels avantatges que representa de disposar d’un combustible gasós de combustió molt més perfecta i més neta, que permet un control millor de l’atmosfera de combustió i un aprofitament de combustibles sòlids de baix poder energètic.
El gas produït té un baix o mig poder calorífic (1.000 - 3.000 kCal/ Nm³ ) a comparació del gas natural (9.000 kCal/Nm³) o del butá (28.000 kCal/Nm³), aixo provoca que al hora de la combustió l'entrada de l'aire es llimita entre un 20% - 40% del necessari per a fer una combustio completa, i la temperatura d'operació oscil·la entre 700 i 1.400°C segons el tipus de tecnologia utilitzada i les condicions del procés.

Les ventajes que conté aquest procediment són:

- Poc impacte ambiental
Facilitat d'emmagatzematge d'energia en forma de biomassa.
- Aceptable eficiencia


Les desventajes que conté aquest procediment són:


- És requereix de una gran inversio per a construir les plantes.


Central de gassificació

Resultat d'imatges de central de gasificació de biomassa






dilluns, 26 de febrer de 2018

Noves tecnologies a les centrals tèrmiques



Ateses les exigències mediambientals s’estan desenvolupant noves tecnologies per tal de minimitzar-ne els efectes contaminants i millorar-ne el rendiment energètic. Les més importants són les següents:


Sistemes de dessulfuració dels combustiblespermeten transformar els òxids de sofre en compostos solubles de fàcil eliminació. Consisteix encombina combustibles fòssils amb un hidroperòxid, un agent d'activitat superficial i un líquid aquós, per formar un mitjà de reacció orgànic aquós, el qual es passa a través d'una estança de ultrasò, en una base de flux continu. La barreja que emergeix es separa espontàniament en les fases aquosa i orgànica, des de les quals aquesta fase orgànica és aïllada fàcilment, com el combustible fòssil dessulfurat.






Gasificació del carbó: permet l’explotació dels recursos, que amb la mineria tradicional no són rendibles o són tècnicament inviables, a part d’obtenir gas, un combustible molt menys contaminant. Consisteix en la introducció d'un agent gasificant a la veta del mineral, de la qual resulta el gas del carbó que s'utilitza com a combustible.







Combustió en llit fluid: sistema de combustió del carbó a menys temperatura, que permet que la majoria de contaminants romanguin amb els residus de la combustió i no s’emetin a l’atmosfera; al mateix temps se n’augmenta el rendiment, ja que el carbó presenta més superfície de contacte amb l’aire de la combustió. Està en fase d’investigació una variant d’aquest sistema, que és la combustió en llit de fluid circulant, que permet la utilització de combustibles de poc poder calorífic.








Centrals de cicle combinat: la tendència actual és la construcció de centrals de cicle combinat que utilitzen gas natural. En aquestes centrals s’aconsegueixen rendiments de fins el 52%, molt superiors al 35% de les centrals termoelèctriques convencionals. En les centrals de cicle combinat la combustió es duu a terme a la cambra de combustió d’una turbina de gas, semblant a les dels avions a reacció, que arrossega directament un generador elèctric; els gasos emesos s’utilitzen per escalfar una caldera que produeix vapor que acciona una turbina convencional amb el seu generador. 

diumenge, 18 de febrer de 2018

Noves tecnologies a les centrals tèrmiques: La gassificació.




Noves tecnologies a les centrals
tèrmiques: La gassificació.

La gasificació de biomassa i de carbó és una tecnologia usada des de fa més de 200 anys. Va ser utilitzada per produir gas de ciutat a la fi del segle XIX i durant el segle XX.

La gassificació és un procés termo-quimic en el que la biomasa es transformada en gas conbustible.
El gas produït té un baix o mig poder calorífic (1.000 - 3.000 kCal/ Nm³ ) a comparació del gas natural (9.000 kCal/Nm³) o del butá (28.000 kCal/Nm³).

El gas produït conté principalment  CO, H2, CH4, CO2, N2 i vapor d'aigua . Aquests compostos es troben en el gas en proporcions diferents, principalment segons: la presentació i la composició de la biomassa, la tecnologia utilitzada per gasificar, l'agent gasificant i la relació agent gasificant/biomassa. L'agent gasificant pot ser vapor d'aigua, oxigen, aire o una mescla dels anteriors, obtenint el gas amb menor poder calorífic quan s'utilitza aire, en aquest cas l'entrada es limita entre un 20 i un 40% del teòricament necessari per a una combustió completa, i la temperatura d'operació oscil·la entre 700 i 1.400°C segons el tipus de tecnologia utilitzada i les condicions del procés.

El gas combustible generat pot ser aprofitat de diverses maneres: a través de processos de combustió per produir electricitat i/o energia tèrmica o com a gas de síntesi transformant-se en productes de major valor afegit.


Les aplicacions més importants:

  • Calefacció
  • Electricitat
  • Productes Quimics
  • Transport 
-Ventajes:
  • La versatilitat, possibilitat d'obtenir l'energia al moment que aquesta es requereix.
  • fFcilitat d'emmagatzematge d'energia en forma de biomassa.
  • Acceptable eficiència en la producció elèctrica (12-30%) i/o tèrmica (60 – 85%).
  • Poc impacte ambiental, es genera menor impacte ambiental quan es realitza la combustió d'un gas que de biomassa sòlida.
  • Disminució de l'impacte per la reducció de gasos d'efecte hivernacle.
-Desventajes:
  • requereix de plantes industrials amb alts costos d'inversió i un aprovisionament de biomassa molt homogènia.
Central de gassificació d'INERCO
(Empresa de desenvolupament sostenible)

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Unitats de Força en el sistema CGS

Quina serà la unitat de força del sistema CGS, expressada en termes de les unitats fonamentals d'eixe sistema?
La unitat s'anomena dyna i són gif.latex?g\frac{cm}{s}^{2}.
Rep algun nom propi? Quin? Saps quina és la etimologia (origen de les paraules) d'eixe terme?
La seua etimologia és el nom de la força e grec.
Series capaç de calcular el factor d'equivalència? (és a dir quantes dines són 1N). Fixa't que dic "calcular" no trobar o esbrinar.
gif.latex?\left&space;[&space;F&space;\r
COM FER-HO?

diumenge, 11 de juny de 2017

El 13 de maig que va caure dissabte, es va celebrar a València el desafio robot que es un event que fan per als més  interesats en el tema de la robótica.

L'institut de l'IES Gregori Maians ens hem presentat amb 3 robots que vas ser Anduin el de Vicent i Robert, Mega-Mayans el de Carla i Salva y per ultim DonDino de Andrei i meu.

Anduin va guanyar la primera ronda y per mala sort va competir amb Mega-Mayans y en eixe moment va fallar Mega-Mayans i no sabiem perque va ser, i DonDino va guanyar fins estar a quarts de final, però també vam tindre bastant sort perqué el primer equip contra el que en tocava no es va presentar, el segon si que es va presentar y va ser molt emocionant la batalla, y el tercer combat al principi estava guanyat però volien altra oportunitat perqué no anava bé el seu robot.

M'ha agradat molt l'experiència i he aprés moltissim d'aquests desafios i lo mes importat es que hem estat tota la clase i ens ho em passat genial.

divendres, 9 de juny de 2017

Desafio Robot


 DESAFIÓ ROBOT 2017




Desafío Robot es un evento educativo de referencia, sobre robótica, en el que se reúnen durante un día, aficionados a la robótica, estudiantes y profesores de centros escolares de Primaria de 2.º y 3.er ciclo, Secundaria, Bachillerato y Ciclos Formativos, en el Museu de les Ciències. 

A través de él se promueven vocaciones científico-tecnológicas entre los más jóvenes. Asimismo, se fomenta una visión amplia de la robótica en la que intervienen no solo el conocimiento y las habilidades técnicas, sino también la creatividad o valores como el trabajo en equipo y el esfuerzo.

Este año los alumnos de la clase de Tecnología Industrial fuimos los encargados de crear tres robots para competir en el desafió robot en el museo de las artes y las ciencias. 

A lo largo de este trimestre en el cual estabamos fabricando los robots fue muy intensivo y a la vez también muy curioso porque había cosas que nos sorprendía de como hacer un robot y poder manejarlo desde tu mobil , que eso nos sorprendió y intusiasmo mucho.
Resultat d'imatges de DESAFIO ROBOT 2017

Desafio Robot 2017

El Desafio Robot d'aquest any es va celebrar a València, en la Ciutat de les Arts i les Ciencies, el dissabte 13 de maig de 2017, aquest any hi ha hagut una carència de participants a causa de que va ser en el cap de setmana crec jo.

El IES Gregori Maians va portar 3 robots per a la competició de velocitat, Anduin, DonDino i Mega-Mayans, la cual consistia en una pista simètrica a dos eixos, en la cual es colocaven dos robots, un a cada costat i es posaven a prova per a vore quin ''agafava'' a l'altre i aixi guanyava la ronda.

Dos dels tres robots es van eliminar en la primera ronda, pero un va arribar a cuarts, eixe va ser Anduin, el robot de Robert i Vicent.

El ambient estava be i la competició es anava animant cada vegada que ens acontavem mes a la final.

El guanyador va ser un xic amb un robot blau amb placa de circuits integrats fabricada a xina.

Quan es va acabar la competició vam anar a dinar i despues cap a Oliva.

Aques es un video fet per el nostre profesor sobre la competició:

dimecres, 7 de juny de 2017

Desafio Robot 2017

El dia 13 de maig es va celebrar a Valencia el Desafio Robot , este any va ser un dissabte y por aquesta raó va haver menys participants pero igualment hi havia molt de nivell pero estaven els alumnes de moduls que es pasen el any fent el robot.

Nosaltres vam tenir 3 robots : Anduin,DonDino i per ultim Mega-Mayans, este any vam quedar molt be ja que cada robot va guanyar al menys una ronda, menys el el Mega-Mayans que va  tindre un error i es va aposar a donar voltes.

En general va estar molt be la excursion i per ultim vam anar al centre comercial per a dinar.



Açi teniu un video resumen: