Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carles landete. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carles landete. Mostrar tots els missatges
dissabte, 17 de març del 2018
dijous, 15 de març del 2018
Reactor Experimental Termonuclear Internacional (ITER)
International Thermonuclear Experimental Reactor (ITER)
El ITER, (Reactor Experimental Termonuclear Internacional) és un projecte que tracta de
construir al sud de França, mes concretament a Cadarache, el Tokamak (aparell l'objectiu del qual
és obtenir la fusió de les partícules del plasma, que generaria grans quantitats d'energia) mes
és obtenir la fusió de les partícules del plasma, que generaria grans quantitats d'energia) mes
gran del món, aquest projecte compta amb el suport de 35 països i esta dissenyat per a demostrar la
viabilitat de la fusió com a font de energia neta a gran escala.
(Tokamak)
El tokamak de ITER te un volum de plasma 10 vegades superior al dispositiu mes gran que hi ha en funcionament actualment.
L'ITER està específicament dissenyat per a:
- Desenvolupar una potència de 500MW: El rècord mundial d'energia de fusió actualment correspon al Tokamak europeu JET. En 1997, JET va produir 16 MW d'energia de fusió. ITER està dissenyat per produir 500 MW.
- Demostrar la operació integrada de tecnologies per a una central de fusió: Els científics podran estudiar el plasma en condiciones similars a les que s'esperen de una central nuclear futura.
- Aconseguir plasma de deuteri i triti on la reacció sigui perllongada mitjançant escalfament intern.
- Fer proves per a la producció de triti.
- Demostrar la seguretat de les característiques d'un dispositiu de fusió.
dimarts, 13 de març del 2018
Reactor RMBK
Reactor RMBK.
Un reactor de gran potència a tubs de força, o RBMK (del rus Реактор Большой Мощности Канальный, que sona Reaktor Bol'shoy Moshchnosti Kanal'nyy) és un reactor nuclear de tecnologia soviètica que fa servir barres de grafit com a moderador de neutrons però, a diferència dels reactors de gas, està refrigerat per aigua normal (H2O) escalfada a 290°C
Es fan servir per a produir plutoni a centrals nuclears o per a generar electricitat.
Els RBMK actuals fan servir com a combustible nuclear barres de tres metres i mig de llarg d'òxid d'urani (UO) natural o molt lleugerament enriquit (d'1,8% a 2,4%), que resulta més barat i més segur que l'urani més enriquit, que és més radioactiu. Aquests reactors generen com a residu plutoni, que es pot aprofitar per a l'armament nuclear o bé per a fer combustible MOX (Mixed Oxide Fuel ) que és un combustible nuclear per a centrals nuclears que es fa amb un 7% de plutoni, en forma de diòxid de plutoni (PuO₂), i un 93% d'urani empobrit, en forma de diòxid d'urani (UO2). A Europa hi ha trenta reactors nuclears tèrmics que funcionen amb MOX.
El disseny d'aquest tipus de reactors es va veure molt fortament modificat com a conseqüència de l'accident nuclear civil a Txernòbil. que fou central nuclear amb reactors moderats per grafit i refrigerats per aigua lleugera de tipus RBMK.
Com a conseqüència de l'accident nombrosos reactors es van tancar a tot el món,Els reactors RBMK que operen actualment són diferents dels construïts als anys 70 i 80 per a Txernòbil. Es consideren del mateix tipus perquè encara moderen amb grafit, tot i que amb molta més seguretat
diumenge, 18 de febrer del 2018
Noves tecnologies a les centrals tèrmiques: La gassificació.
Noves tecnologies a les centrals
tèrmiques: La gassificació.
La gasificació de biomassa i de carbó és una tecnologia usada des de fa més de 200 anys. Va ser utilitzada per produir gas de ciutat a la fi del segle XIX i durant el segle XX.
La gassificació és un procés termo-quimic en el que la biomasa es transformada en gas conbustible.
El gas produït té un baix o mig poder calorífic (1.000 - 3.000 kCal/ Nm³ ) a comparació del gas natural (9.000 kCal/Nm³) o del butá (28.000 kCal/Nm³).
El gas produït conté principalment CO, H2, CH4, CO2, N2 i vapor d'aigua . Aquests compostos es troben en el gas en proporcions diferents, principalment segons: la presentació i la composició de la biomassa, la tecnologia utilitzada per gasificar, l'agent gasificant i la relació agent gasificant/biomassa. L'agent gasificant pot ser vapor d'aigua, oxigen, aire o una mescla dels anteriors, obtenint el gas amb menor poder calorífic quan s'utilitza aire, en aquest cas l'entrada es limita entre un 20 i un 40% del teòricament necessari per a una combustió completa, i la temperatura d'operació oscil·la entre 700 i 1.400°C segons el tipus de tecnologia utilitzada i les condicions del procés.
El gas combustible generat pot ser aprofitat de diverses maneres: a través de processos de combustió per produir electricitat i/o energia tèrmica o com a gas de síntesi transformant-se en productes de major valor afegit.
Les aplicacions més importants:
- Calefacció
- Electricitat
- Productes Quimics
- Transport
- La versatilitat, possibilitat d'obtenir l'energia al moment que aquesta es requereix.
- fFcilitat d'emmagatzematge d'energia en forma de biomassa.
- Acceptable eficiència en la producció elèctrica (12-30%) i/o tèrmica (60 – 85%).
- Poc impacte ambiental, es genera menor impacte ambiental quan es realitza la combustió d'un gas que de biomassa sòlida.
- Disminució de l'impacte per la reducció de gasos d'efecte hivernacle.
- requereix de plantes industrials amb alts costos d'inversió i un aprovisionament de biomassa molt homogènia.
Central de gassificació d'INERCO
(Empresa de desenvolupament sostenible)
dimecres, 28 de setembre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)