Turbines hidràuliques

Les Turbines Hidràuliques

Què és i com funciona? Una turbina d'aigua és una màquina motriu, que aprofita l’energia d'un flux que passa a través d'ella per produir un moviment de rotació que, mou directament una màquina o bé un generador que transforma l'energia mecànica en elèctrica.

Classificació

Reactors Nuclears

Classificació dels reactors nuclears :

Reactor d'aigua pesada (HWR):

Aquest tipus de reactor nuclear ha estat desenvolupat principalment al Canadà.

El combustible nuclear utilitzat és l'urani natural, en forma d'òxid, que s'introdueix en tubs de zirconi aliat.

La seva principal característica és l'ús d'aigua pesada com a moderador i refrigerant.

En el seu disseny més habitual, els tubs del combustible nuclear s'introdueixen en un vas que conté el moderador. El refrigerant es manté a pressió per mantenir el seu estat líquid. El vapor es produeix en uns canviadors de calor pels que circula l'aigua lleugera.

Reactor d'urani natural, gas i grafit (GCR):

Aquest tipus de reactor nuclear utilitza urani natural en forma de metall com a combustible nuclear. El combustible s'introdueix en tubs d'un aliatge de magnesi anomenat Magnox.

El moderador utilitzat és el grafit i el refrigerador és gas, anhídrid carbònic.

La tecnologia d'aquest tipus de reactor, ha estat desenvolupada principalment a França i el Regne Unit.

Reactor avançat de gas (AGR):

Ha estat desenvolupat al Regne Unit a partir del reactor nuclear d'urani natural grafit-gas(usen grafit com a moderador i CO2 com a refrigerant). 

Les principals novetats són que el combustible nuclear, en forma d'òxid d'urani enriquit, està introduït en tubs d'acer inoxidable i que el vas, de formigó pre-tensat, conté els canviadors de calor al seu interior.

Nous tipus tecnològicament més avançats:

El Stellarator

 El Stellarator és un reactor experimental per fusió per confinament magnetic. El el camp magnètic que ha de confinar el plasma requereix una component toroidal i una altra poloïdal per a evitar els efectes de deriva magnètica.

És precisament en la forma de crear aquest camp poloïdal pel que es diferencien el Tokamak i el stellarator: mentre el primer ho fa utilitzant el mateix plasma com a conductor, el stellarator ho fa mitjançant bobines exteriors helicoïdals i/o fent girar el plasma al voltant d'una bobina central circumferencial.

Aquesta màquina és més costosa de fabricar, ja que cal fabricar les bobines helicoïdals, però dota al plasma de més estabilitat, ja que el confinament no depèn del plasma.

Doncs aixi i tot dels grans costos a finals d'aquests mes sen posara en marcha un a l'Institud Planck d'Alemania( El Wendelstein 7-X (W7-X))  que si aconsegueix superar tots els contratemps podria revolucionar la nostra forma d'obtenir energia.

200é anniversari de George Boole

És complex l' univers?

El matemàtic britànic George Boole ens va ensenyar que no, les coses poden ser vistes de una manera més  simple; els valors es poden reduir a si o no, veritable o fals, o 0 o 1 .

En 1849, Boole va ser nomenat com el primer professor de Matemàtiques a la Universitat de Cork, on va ser pioner en l'evolució de la lògica i les matemàtiques. El seu  sistema "booleà" binari es detalla en una investigació de les lleis del pensament en 1854, el que inevitablement ha habilitat el  pensament revolucionari no només en la lògica i les matemàtiques, sinó també en l'enginyeria i la informàtica.

Com un dels científics més importants que mai han treballat a Irlanda, Boole va posar efectivament les bases de tota l'era de la informació mentre es treballa des de la UCC. Així que és just dir que sense George Boole, no hi hauria informatica Així que, com un homenatge a les contribucions de Boole, artista Leon Hong a creat un Doodle per al seu homenatge a Google.

Aquest Doodle està format per dues variables X i Y que van encenence i apagantse aleatoriament, doncs cada lletra del la paraula google porta un codi que indica quines variables deuen estar enceses per a que aquestes lletres adopten el seu clor natural.

Un  11001000(200 en codi binari, en honor a George Boole,) molt feliç aniversari per al geni George Boole!

Piles de combustible

Les Piles de Combustible

Una pila de combustible és: un generador electroquímic d'energia on el treball elèctric s'obté a partir d'una reacció química  que només es produeix en un determinat sentit i a la qual els reactius (combustible i oxidant) es troben a l'exterior de la pila.  El treball es produeix mentre hi hagi flux dels reactius. Els reactius típics utilitzats en una cel·la de combustible són hidrogen en el costat de l'ànode i oxigen en el costat del càtode (si es tracta d'una cel·la d'hidrogen). Per altra banda les bateries convencionals consumeixen reactius sòlids i, una vegada que s'han esgotat, ha d'ésser eliminada o recarregada amb electricitat. Generalment, els reactius "flueixen cap a dintre" i els productes de la reacció "flueixen cap a fora".

Tipus:

Nom	Electròlit	Rang	Temperatura de treball	Eficiència elèctrica	Estat
Pila de combustible reversible					Kit per l'ensenyament
Blue Energy	membrana de polietilè	Superior a 250 kW			Investigació
Pila de combustible biològica (MFC)
Pila de combustible de zinc
Bateria de fluxe					Investigació
Pila de combustible alcalina (AFC)	solució alcalina	de 10 a 100 kW	inferior a 80 °C	Cel·la: 60–70% Sistema: 62%	Comercialitzant-se/ Investigació
Pila de combustible de membrana d'intercanvi de protons (PEM FC)	membrana polimèrica(ionòmer)	de 0,1 a 500 kW	70–200 °C,	Cel·la: 50–70 % Sistema: 30–50 %	Comercialitzant-se/ Investigació
Pila de combustible directa de borhidrur (DBFC)	solució alcalina NaOH		70 °C		Investigació
Pila de combustible d'àcid fòrmic (FAFC)	àcid fòrmic		90–120 °C		Investigació
Pila de combustible directe de metanol (DMFC)	membrana polimérica	de pocos mW a 100 kw	90–120 °C	Cel·la: 20–30 %	Comercialitzant-se/ Investigació
Pila de combustible directe d'etanol (DEFC)					Investigació
Pila de combustible d'àcid fosfòric (PAFC)	Àcid fosfòric	Superior a 10 MW	200 °C	Cel·la: 55 % Sistema: 40 %	Comercialitzant-se/ Investigació
Pila de combustible de carbonat fos (MCFC)	Carbonat-Alcalí Fos	100 MW	650 °C	Cel·la: 55 % Sistema: 47 %	Comercialitzant-se/ Investigació
Pila de combustible de ceràmica protònica (PCFC)	ceràmica		700 °C		Investigació
Pila de combustible d'òxid sòlid (SOFC)	Electròlit de ceràmica oxidada	Superior a 100 MW	800–1000 °C	Cel·la: 60–65 % Sistema: 55–60 %	Comercialitzant-se/ Investigació

Estat de la Tecnología:

Avantatges:

• Alta resistencia a la compressió
• Fàcil manipulació
• Vida llarga i útil
• Insoluble a fluits bucals
• Econòmic

Desavantatges:

• Irritant pulpar
• Temps curt de treball

Relació amb l'Economia:

Les cel·les de combustible solen ser considerades molt atractives per a utilitzacions modernes per la seva eficàcia alta i idealment (vegeu energies renovables) lliures d'emissions, en contrast amb combustibles actualment més comuns, com poden ser el metà o gas natural, que generen diòxid de carboni. Gairebé el 50% de tota l'electricitat produïda als Estats Units ve del carbó. El problema és que el carbó és una font d'energia relativament bruta (segons el tipus de carbó). Si l'electròlisi (un procés que necessita electricitat) s'utilitza per a crear l'hidrogen usant energia de les centrals elèctriques, en realitat s'està creant el combustible hidrogen a partir de carbó. Tot i que la cel·la de combustible emet solament calor i aigua com residus, el problema de la contaminacio encara estarà present en les centrals elèctriques.

Un acostament integral ha de considerar els impactes d'un escenari ampli de l'hidrogen. Això fa referència a la producció, a l'ús i a la disposició de la infraestructura i dels convertidors de l'energia.  Les reserves del món del platí són insuficients per poder donar suport a una conversió total de tots els vehicles a cel·les de combustible: una introducció significativa de vehicles amb l'actual tecnologia, per tant, només aconseguiria que el valor comercial de platí s'elevés i les seves reserves descendissin.

21 D'OCTUBRE de 2015

Aquest passat 21 d'Octubre va ser important per que va ser la fecha que van escollir els protagonistes de la famosa pelicula de ciencia ficció"regreso al futuro 2" per veure quines meravelles els deparava el futur, quins nous descobriments, invents i com havia advançat tot en 30 anys, és a dir, com opinaven els guionistes dels anys 80 que sería el nostre futur: