dissabte, 17 de març del 2018
dijous, 15 de març del 2018
Reactor Experimental Termonuclear Internacional (ITER)
International Thermonuclear Experimental Reactor (ITER)
El ITER, (Reactor Experimental Termonuclear Internacional) és un projecte que tracta de
construir al sud de França, mes concretament a Cadarache, el Tokamak (aparell l'objectiu del qual
és obtenir la fusió de les partícules del plasma, que generaria grans quantitats d'energia) mes
és obtenir la fusió de les partícules del plasma, que generaria grans quantitats d'energia) mes
gran del món, aquest projecte compta amb el suport de 35 països i esta dissenyat per a demostrar la
viabilitat de la fusió com a font de energia neta a gran escala.
(Tokamak)
El tokamak de ITER te un volum de plasma 10 vegades superior al dispositiu mes gran que hi ha en funcionament actualment.
L'ITER està específicament dissenyat per a:
- Desenvolupar una potència de 500MW: El rècord mundial d'energia de fusió actualment correspon al Tokamak europeu JET. En 1997, JET va produir 16 MW d'energia de fusió. ITER està dissenyat per produir 500 MW.
- Demostrar la operació integrada de tecnologies per a una central de fusió: Els científics podran estudiar el plasma en condiciones similars a les que s'esperen de una central nuclear futura.
- Aconseguir plasma de deuteri i triti on la reacció sigui perllongada mitjançant escalfament intern.
- Fer proves per a la producció de triti.
- Demostrar la seguretat de les característiques d'un dispositiu de fusió.
dimarts, 13 de març del 2018
Reactor RMBK
Reactor RMBK.
Un reactor de gran potència a tubs de força, o RBMK (del rus Реактор Большой Мощности Канальный, que sona Reaktor Bol'shoy Moshchnosti Kanal'nyy) és un reactor nuclear de tecnologia soviètica que fa servir barres de grafit com a moderador de neutrons però, a diferència dels reactors de gas, està refrigerat per aigua normal (H2O) escalfada a 290°C
Es fan servir per a produir plutoni a centrals nuclears o per a generar electricitat.
Els RBMK actuals fan servir com a combustible nuclear barres de tres metres i mig de llarg d'òxid d'urani (UO) natural o molt lleugerament enriquit (d'1,8% a 2,4%), que resulta més barat i més segur que l'urani més enriquit, que és més radioactiu. Aquests reactors generen com a residu plutoni, que es pot aprofitar per a l'armament nuclear o bé per a fer combustible MOX (Mixed Oxide Fuel ) que és un combustible nuclear per a centrals nuclears que es fa amb un 7% de plutoni, en forma de diòxid de plutoni (PuO₂), i un 93% d'urani empobrit, en forma de diòxid d'urani (UO2). A Europa hi ha trenta reactors nuclears tèrmics que funcionen amb MOX.
El disseny d'aquest tipus de reactors es va veure molt fortament modificat com a conseqüència de l'accident nuclear civil a Txernòbil. que fou central nuclear amb reactors moderats per grafit i refrigerats per aigua lleugera de tipus RBMK.
Com a conseqüència de l'accident nombrosos reactors es van tancar a tot el món,Els reactors RBMK que operen actualment són diferents dels construïts als anys 70 i 80 per a Txernòbil. Es consideren del mateix tipus perquè encara moderen amb grafit, tot i que amb molta més seguretat
dilluns, 12 de març del 2018
Tipus de reactors nuclears de potència
Tipus de reactors nuclears de potència
Els dos principals reactors nuclears de potència utilitzats són el reactor d'aigua a pressió i el reactor d'aigua en ebullició. No obstant això existeixen altres tipus que també descriurem.
Reactor d'aigua a pressió (PWR)
El reactor d'aigua a pressió és el reactor nuclear més utilitzat al món. S'ha desenvolupat principalment als Estats Units, RF Alemanya, França i Japó.
Aquest reactor nuclear utilitza urani enriquit en forma d'òxid com a combustible nuclear.
El moderador i el refrigerant utilitzats poden ser aigua o grafit.
L'energia generada pel nucli del reactor és transportada mitjançant l'aigua de refrigeració que circula a gran pressió fins a un intercanviador de calor. El reactor es basa en el principi que l'aigua sotmesa a grans pressions pot evaporar-se sense arribar al punt d'ebullició, és a dir, a temperatures majors de 100°C. En l'intercanviador el vapor es refreda i es condensa, i torna al reactor en estat líquid. En l'intercanvi hi ha traspàs de calor a un circuit secundari d'aigua. L'aigua del circuit secundari, producte de la calor, produeix vapor, que s'introdueix en una turbina que acciona un generador elèctric.
Reactor d'aigua en ebullició (BWR)
El reactor d'aigua en ebullició, també s'utilitza amb freqüència. Tecnològicament ha estat desenvolupat principalment, als Estats Units, Suècia i la RF Alemanya.
En aquest reactor, l'aigua s'utilitza com a refrigerant i moderador.
El combustible nuclear és urani enriquit en forma d'òxid ja que facilita la generació de fissions nuclears.
L'energia tèrmica generada per la reaccions en cadena s'utilitza per fer bullir l'aigua. El vapor produït s'introdueix en una turbina que acciona un generador elèctric. El vapor que surt de la turbina passa per un condensador, on és transformat novament en aigua líquida. Posteriorment torna al reactor després de ser impulsada per un bomba adequada.
Reactor d'urani natural, gas i grafit (GCR)
Aquest tipus de reactor nuclear utilitza urani natural en forma de metall com a combustible nuclear. El combustible s'introdueix en tubs d'un aliatge de magnesi anomenat Magnox.
El moderador utilitzat és el grafit i el refrigerador és gas, anhídrid carbònic.
La tecnologia d'aquest tipus de reactor, ha estat desenvolupada principalment a França i el Regne Unit.
Reactor avançat de gas (AGR)
Ha estat desenvolupat al Regne Unit a partir del reactor nuclear d'urani natural-grafit-gas.
Les principals novetats són que el combustible nuclear, en forma d'òxid d'urani enriquit, està introduït en tubs d'acer inoxidable i que el vas, de formigó pre-tensat, conté els canviadors de calor al seu interior.
Reactor refrigerat per gas a temperatura elevada (HTGCR)
Aquest reactor nuclear és una evolució dels reactors nuclears refrigerats per gas. Desenvolupat a la R.F. Alemanya, al Regne Unit i als Estats Units.
Les diferències amb l'anterior són principalment tres:
- Se substitueix l'heli per l'anhídrid carbònic com a refrigerant.
- S'utilitza combustible ceràmic en comptes de combustible metàl·lic.
- Les temperatures del gas amb el qual treballa són molt més elevades.
Reactor d'aigua pesada (HWR)
Aquest tipus de reactor nuclear ha estat desenvolupat principalment al Canadà.
El combustible nuclear utilitzat és l'urani natural, en forma d'òxid, que s'introdueix en tubs de zirconi aliat.
La seva principal característica és l'ús d'aigua pesada com a moderador i refrigerant.
En el seu disseny més habitual, els tubs del combustible nuclear s'introdueixen en un vas que conté el moderador. El refrigerant es manté a pressió per mantenir el seu estat líquid. El vapores produeix en uns canviadors de calor pels que circula l'aigua lleugera.
Reactor reproductor ràpid (FBR)
D'aquest tipus n'hi ha diversos dissenys, sent el rus i el francès els que es troben més avançats.
La principal característica dels reactors ràpids és que no utilitzen moderador i que, per tant, la majoria de les fissions es produeixen per neutrons ràpids.
El nucli del reactor consta d'una zona fissionable, envoltada d'una zona fèrtil en la cual l'urani natural es transforma en plutoni. També pot utilitzar-se el cicle urani 233-tori.
El refrigerant és sodi líquid, el vapor es produeix en intercanviadors de calor. El seu nom de "reproductor" es deu al fet que a la zona fèrtil es produeix major quantitat de material físsil que la que consum
dimecres, 7 de març del 2018
Noves tecnologies a les centrals termiques
Gassificació
La pèrdua de calor que s’esdevé en la formació del monòxid és compensada pels avantatges que representa de disposar d’un combustible gasós de combustió molt més perfecta i més neta, que permet un control millor de l’atmosfera de combustió i un aprofitament de combustibles sòlids de baix poder energètic.
El gas produït té un baix o mig poder calorífic (1.000 - 3.000 kCal/ Nm³ ) a comparació del gas natural (9.000 kCal/Nm³) o del butá (28.000 kCal/Nm³), aixo provoca que al hora de la combustió l'entrada de l'aire es llimita entre un 20% - 40% del necessari per a fer una combustio completa, i la temperatura d'operació oscil·la entre 700 i 1.400°C segons el tipus de tecnologia utilitzada i les condicions del procés.
Les ventajes que conté aquest procediment són:
- Poc impacte ambiental
- Facilitat d'emmagatzematge d'energia en forma de biomassa.- Aceptable eficiencia
Les desventajes que conté aquest procediment són:
- És requereix de una gran inversio per a construir les plantes.
Central de gassificació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)