21 De Octubre de 2015

El futuro es ahora. Hoy es, al fin, 21 de octubre de 2015, la fecha que los fans de Regreso al futuro tienen marcada en rojo en su calendario desde hace años, décadas incluso. Concretamente tres. Y es que cuando la saga cumple 30 años llegamos al día en el que Marty McFly viaja hasta el futuro en la segunda entrega de la legendaria trilogía.

21 de octubre de 2015

El día 21 de octubre de 2015 es la fecha que Marty McFly y Doc escogieron en la segunda entrega de 'Regreso al Futuro' para ver la evolución de la sociedad.

21 D'OCTUBRE de 2015

Aquest passat 21 d'Octubre va ser important per que va ser la fecha que van escollir els protagonistes de la famosa pelicula de ciencia ficció"regreso al futuro 2" per veure quines meravelles els deparava el futur, quins nous descobriments, invents i com havia advançat tot en 30 anys, és a dir, com opinaven els guionistes dels anys 80 que sería el nostre futur:

Tsunami, aprendre fàcilment a programar amb senyals analògics

     Fa cosa d'una setmana vaig vore publicat al blog d'Arduino un post que parlava sobre una nova placa   el·laborada per Arduino, anomenada Tsunami, a la qual defineixen com a la manera més senzilla           d'iniciar-te amb senyals analògics.

    Tsunami és un nou generador de senyal potent i flexible construït sobre la plataforma Arduino.

    Com podeu observar a continuació, és una placa semblant a la que utilitzem a classe, encara que un poc més senzilla, i que solament compta amb senyals analògics.

    És una combinació de la Arduino Leonardo amb un xip de síntesi digital directa (DDS chip) que fa que la generació de senyals analògics siga increïblement senzilla

    Tsunami redueix les barreres per fer música, enviar i rebre dades, l'experimentació de ràdio aficionat, i la creació d'aplicacions educatives.

   Al blog on he llegit la notícia s'ha publicat un llista amb una sèrie de projectes que es podrien fer amb         aquesta nova placa, i que us deixe a continuació:

• Utilitzar-lo com un bloc de construcció per a un sintetitzador
• Mesurar senyals desconegudes
• Mesurar la corba de resposta del seu amplificador d'àudio
• Implementar un mòdem APRS
• Generar rellotges precisos per a altres dispositius
• Fer un theremin digital
• Llegir i escriure cintes de dades dels ordinadors clàssics (Commodore, Atari, etc)
• Filtres de prova i components reactius (condensadors, inductors, i així successivament)
• Codificar i descodificar les seves pròpies dades per a la transmissió d'àudio
• Autoaprenentatge sobre síntesi digital directa
• Autoaprenentatge sobre AC i la impedància complexa
• Fer la seua pròpia emissora de ràdio de baixa freqüència

Deixe l'enllaç del post per a tot aquell al qui li interesse informar-se més del tema.

Un avanç inquietant

El neurocientífic Greg Gage ha conseguit controlar els moviments del braç d'una altra persona amb el seu pensament.

L'experiment és lleugerament senzill i fàcil d'entendre. Consisteix a registrar el senyal del nervi motor de la dona quan dobla el braç i aplicar uns electrodes en el braç del xic que estimulen el mateix nervi. Açò és possible gràcies a que aquest estímul és fàcil de registrar perquè els nervis estan a un nivell prou superficial. Ací deixe el vídeo del experiment que, a pesar d'estar en anglés, val més la pena vore-ho que contar-ho:

Diari d'Aula-26/05/2015

Hui a classe continuem amb les presentacions finals sobre els materials. El nostre company , Joan Antoni ens ha fet una presentació de diapositives prèviament el·laborada sobre altres materials , es dir , aquells materials que no són ni ferrosos ni no ferrosos. Alguns d'aquests són: nanomaterials , biomaterials , materials intel·ligents. Hem aprés algunes coses sobre el grafé , un material que no fa molt  que s'està investigant i que podria arribar a ser molt útil en automòbils, smartphones , aparells tecnològics i inclús sustituïr a la fibra òptica. Ací us deixe el treball del meu company per si voleu consultar-lo.

Al voltant dels microxips electrònics

Sobre què són realment i com es fabriquen els microxips electrònics, que per cert, abans que es popularitzara el nom "xip", els enginyers electrònics anomenàvem "circuits integrats". Primer, un viatge a l'interior d'un d'aquests circuits integrats. La primera part del viatge es fa amb una càmera òptica, però a partir d'un moment les coses són tan petites que s'han de vore amb un microscopi electrònic d'escombrat. El xip protagonista és un de principis dels anys 90, per què? Per a que els seus cables i components interns siguen ben grossos i es puguen vore bé i apreciar-ne la complexitat. Els CI actuals són milers de vegades més complexos i milers de vegades més petits, cap el final del vídeo treu un dibuix per a fer-se'n una idea dels actuals.

Ara, en aquesta vídeo-animació podeu vore, molt, molt simplificat, el procés de la creació dins del CI dels seus components: transistors i altres.

En aquest altre vídeo queda millor explicat el procés fotolitogràfic, que és com s'anomena eixe procediment similar en els seus principis a la serigrafia de camisoles.
I en aquest altre vídeo, del programa de TV "How do they do it?" (en alguna cadena espanyola el passen amb el nom "¿Cómo lo hacen?"), teniu explicat la resta del procés: com fan el Silici monocristal·lí, els Wafers, les connexions i l'empaquetat.

Per últim una imatge que he trobat curiosa: el progrés de la miniaturització als CI en un gràfic d'eix logarítmic i la comparació de tamany amb objectes quotidians:

DIARI D'AULA

DIARI D'AULA

Hui, dia 13/5, hem repassat a classe un exercici el qual Roser havia trobat difícil (El Problema circuits CC 2, on calia calcular les potències subministrades pels generadors i la diferència de potencial entre dos punts A i B)

També hem vist una presentació interactiva on s'apreciaven els diferents tamanys de múltiples cossos, com poden ser òvuls, cromosomes, glòbuls rojos, àtoms...
La web en qüestió és aquesta:

DIARI D'AULA

DIARI D'AULA 

Avui, a classe, hem ultimat alguns detalls sobre les exposicions que procedirem a fer la setmana que ve. Aquesta és la distribució dels temes a exposar:

• Jordi i Juan: s'encarreguen de la classificació i propietats dels diversos materials.
• India i Roser: s'encarreguen dels metalls ferrosos.
• Bruno i Andrés: s'encarreguen dels metalls no ferrosos. 
• Joan Antoni: s'encarrega d'altres materials.

El nostre professor ha estat ajudant a Jordi i Juan que seran els primers en fer l'exposició, mostrant-los algunes característiques que no havien inclòs al treball sobre la polarització (propietat òptica dels materials).

Un avió impulsat només amb energia solar, està donant la volta al món: segueix-lo en directe!

El Solar Impulse 2, un avió propulsat únicament per energia solar es va enlairar ahir d'Abu Dhabi per intentar donar la volta al món en un temps estimat d'uns 6 mesos. Aquest va ser el seu enlairament:

L'avió obté la seua energia de plaques solar disposades sobre les ales de 72 metres d'amplada.

Hi ha un pàgina web on es pot seguir en directe el vol, com si estigueres dins la cabina de pilotatge:

També hi ha un canal a Youtube amb vídeos i altres informacions.

ESCULTURA SONORA INTERACTIVA

Aquesta és una escultura sonora interactiva que consta de cinquanta ponents (sensors) i set canals d'àudio. Els sensors detecten la proximitat de les persones i Arduino manipula l'àudio d'acord amb ella. 
És a dir, com més a prop estigues, més sonen els altaveus.

Va ser creat per Hopkins Duffield, un duo de col·laboradors format a Toronto per explorar maneres de combinar els dos nous mitjans coneguts, les pràctiques artístiques i les tecnològiques.

Ací vos deixe l'enllaç al bloc on ho he llegit.

Turbines hidràuliques

Una turbina d'aigua és una turbomàquina motriu, que aprofita l’energia d'un flux que passa a través d'ella per produir un moviment de rotació que, transferit mitjançant un eix, mou directament una màquina o bé un generador que transforma l'energia mecànica en elèctrica.
-Manera de funcionar, es pot classificar en dos grups:

Turbines d'acció: només aprofiten la velocitat del flux d'aigua.

Turbines de reacció: aprofiten tant la velocitat com la pèrdua de pressió de l'aigua a l'interior de la turbina. 

-En funció del disseny del rotor de la turbina es poden diferenciar quatre tipus de turbina:

• Turbina d'Hèlix: turbines de reacció de tipus axial, com un hèlix col·locada en el pal horitzontal.
• Turbina Kaplan: turbines de reacció de tipus axial, són com turbines d'hèlix que a més poden variar l'angle i les pales de l'hèlix durant el seu funcionament. Són més eficients amb grans cabals i salts d'aigua petits.
• Turbina Pelton: turbines d'acció de flux transversal (turbina en disposició vertical) i admissió parcial. Són una evolució dels molins d'aigua. Estan dissenyades per treballar amb salts d'aigua molt grans però amb petits cabals.
• Turbina Francis: turbines de reacció i de flux mixt. Dissenyades per a salts d'aigua i cabals mitjans.

Com funcionen?

• Les turbines reben l'aigua a través d'un canal estret.
• L'aigua impacta amb força sobre els àleps o pales del rotor.
• El rotor gira degut a la força de l'aigua.